Escolta, noi, no te extrañ que el Burgos escriba el seu Recuadre en catalá. Totalmente macarronic, pero català de pata negre. Lo que fut el Mont de Pietat i Caixa de Ahorris de Sevilla, que era de l´Arzobispat, i lo que fut la Caixa de Ahorris Sant Fernand, que fut fundat per la Diputació en temps de Franc, fut tot agrupat i absobit en una sola Caixa con nom de ayencia de viatges, o de refresc sin burbús: Cajasol, que sonava a Cajasol de naranxa i Cajasol de limó.
Cajasol fut el paradis del Partit Socialiste, una terminal para col.locar enchufats, i paniaguats, i para donar credits molt generossos a seus amiguets i negocis, sin garantzas, i para perdonar los credits endispués. Pagaron campeñes electorals enters, con credits devolts por el métod del ya te veré. ¡Un negoci! Cajasol monteu el seu equip de basket, i se gastó molt pelas de les ahorradors en comprar xugadors deséch de tient y cerrat de la NBA, i se gastó molt millons en basketistas negres i americanes, per roneart.
La Obre Social de Cajasol fiz muchas convidats a restauraciós de monumènts, a iluminaciòs de iglesies, a la edició de llibres de amiguets, a cicles de conferencies bien pagats i bien cobrats por les intelectuals organiques de la pomade del socialisme i de la progressía. I a les cofradíes sevillanes las puss de sunvencions, i de patrocinies, i de aiudes hasta el tech de pali, i les capil.lites, tragand.
I tot quest fiz que aparecier en Sevilla un neu poder factic: el senyor Pulíd, qui mandava tel.la mariné en la cibdad. Sin passar per les urnes i sin ser elegí per les votants, mandava més que el president de la Diputació y casi tant como el alcald. Pero lleguéu la reform bancari i credititcia i el senyor Pulid tuvo que asegurars su mamel.la y su mamandurri conform a las neus leis bancaries: integró el seu chiringuit en Banc Sívica, que fut el neu nom del equip de basket i el que fut colocat en tots les sucursals de la antica Cajasol, unit a les navarres y a les burgalesses.
I aun siend el senyor Pulíd més socialist que la rossa del escud del punyo, el Govern de Rajoy le doneu moltes millons de pel.les para acomplir la lei, a fond perdíd. Mes el senyor Pulíd, en vez de gastarla en donar credits a pequenyes empresaries, i autonomes, tieses y asfixiats per la crissis, alçó la Torre Pelli, come les calonyes que fizieron la Catedral: "Fagamos una torre tal que les segles veniders nos toment per gilipolles". Una Torre Pelli que el senyor Pulíd se hizo a sí mism, un automonumet, ¡i a la Yirald, que le den por sac! I como tot el dinèr se lo gastò Pulíd en la Torre Pelli, Banc Sívica estaba asfixiats, tiés com la mojám, y fu vendíd a la baxa, malvendid, a les catalans de La Caixa, a cencerres tapats, sin decir nad en Sevilla y sin dar explicaciò. A la Chunta de Andalucía le paresciò de perles, que Sevilla perdié su Caixa propia, i que Ban Sívica se quitár el sombret de ala anch i se pussiere la barretina, ¡Visca Andalucía Lliura, per les coxons!
I ahora está la patat calient de la Torre Pelli en el tejat de Barcelona, perque es de les catalans i parla el mismo catalá que este Recuadre. El problem economic de Sevilla está solucionat: el senyor Pulíd ya tiene su apañet en el Consell de Administraciò de La Caixa. A ver si les catalans de La Caixa que han comprat la Torre Pelli la parant porque la pela es la pela i les catalans no son tan aficionats a tirar el dinér come el senyor Pulíd.